AQUALUNG 21.10.10
Mishima és un grup de música pop creat a Barcelona l'any 1999.
Està format per David Carabén, Marc Lloret (ex cantant de Felicidad Blanch), Dani Vega (Vyvian), Oscar d’Aniello (Facto Delafé y las Flores Azules) i Dani Acedo (Vyvian).
Van debutar l’any 2000 amb “Lipstick Traces”, un primer disc en anglès amb el que ja van aconseguir el reconeixement de la crítica, que els va comparar amb grups de pop com Arab Strap, The Magnetic Fields o The Divine Comedy.
L’any 2003 publiquen “The Fall Of Public Man” amb el que segueixen incrementant el seu prestigi.
Al 2005 editen el 3er treball, “Trucar a Casa. Recollir Les Fotos. Pagar la Multa”, disc gaire be tot en català que va donar a conèixer realment al grup. Un precís treball d’imatges quotidianes en el que les petites coses (trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa) prenien sentit.
El quart àlbum, “Set Tota la Vida”, del 2007. Son 9 cançons-història escrites per el David Carabén i cantades també per ell en català, la seva llengua materna encara que la seva mare sigui holandesa.
A principis d'Abril passat Mishima edita el seu 5è disc Ordre i Aventura en el que David Carabén descobreix el seu vessant més poètic i menys narratiu.
Per primera vegada escriu sobre els “més enllàs” abans que sobre els “més ençàs”, i es pregunta, cançó rere cançó, i amb un llenguatge directe i planer, pels seus “per sempres”, com qui busca un ordre espiritual dins l’aventura de viure.
En el pla musical perseveren en la recerca d’una manera única de dir les coses que els ha caracteritzat fins ara: la cançó d’autor feta en banda, el conjunt al servei de la cançó. D’aquí aquest sò entre personal i de banda, entre rock, pop i folk.
Escoltarem:
01 - Tot torna a començar
02 - L'olor de la nit
03 - En arribar la tardor
Berrogüetto es un grup que comença a la primavera del 95 a Galícia, quan sis musics de diferents procedències s'ajunten amb la intenció de portar la musica celta tradicional dels seu país cap el futur i experimentar nous sons.
El nom Berrogüetto, es la suma de tres conceptes: Berro, en gallec crit, per donar veu als sense veu, un crit en positiu, només amb la denuncia podem caminar cap un mon millor, Gueto, del italià ghetto, minoria marginada, o suburbi on viuen, Soweto, barri del sud de Johannesburg, màxima expressió de l'oposició al "apartheid". Al voltant d'aquestes 3 idees es mou el seu pensament, el seu discurs i els seus propòsits.
Els Berrogüetto consideren que el folk sempre ha estat oprimit i enfaixat. Han investigat i experimentat amb instruments i sons diferents i han guanyat nombrosos premis i guardons (Premi al Millor Disc de World Music de l'Associació de la Crítica Alemanya del Disc varis cops, Premi Opinió al Millor Disc Folk, finalistes dels Premis de la Música de l'Acadèmia de les Arts Escèniques i Musicals com a Millor Àlbum en Gallec i dels Grammy Llatins al Millor Disc Folk, entre d'altres).
Des d'un principi la banda ha cuidat molt l'estètica tant en els seus directes que son una barreja de música, imatge i dansa, com en els seus àlbums. El darrer treball del grup, Kosmogonias, publicat l'Abril d'aquest any, es el 5è de la seva carrera i el formen 11 temes al mes pur estil que sempre ha definit als Berrogüetto, més una videocreació amb col·laboració amb l'artista gallega Olaia Sendón.
A Kosmogonias trobem a demés dues novetats: la incorporació de Xabier Díaz, cantant gallec habitual col·laborador de la formació, (no es gaire habitual una veu solista masculina entre els grups gallecs) i la integració també de la nickelharpa, un instrument de corda originari del folklore suec i similar en aspecte a la zanfona. Aquest instrument en concret ha estat construït de manera artesanal per Quim Farinha, violinista del grup i lutier.
També han col·laborat en el disc els escriptors Rosa Aneiros i Manuel Rivas, que ha cedit un dels seus poemes per la lletra d'una de les cançons "Alalá da noite"
Escoltarem:
04 – Igneominea (instrumental)
05 - Planeta can (instrumental)
06 - Danza de meirol (veu de Xavier Diaz)
Kila és un septet irlandès de música celta format a Coláiste Eoin (Dublín) al 1987. Son la referència indispensable de la música irlandesa d’avui.
Amb més de vint anys de carrera i vuit discos en el mercat, el grup ha apostat sense fissures per una música celta renovada. Aquesta formació ha qüestionat vells esquemes inamovibles al seu país.
Al 2008 van venir per primer cop a Barcelona per actuar al “El Feile” (festival de la cultura celta-irlandesa) que es celebra cada any a Barcelona.
La seva música viatja de vegades per textures melancòliques i d'altres per la velocitat del ritme, creant peces molt ballables. Música tradicional irlandesa i percussions africanes.
Peces cantades en gaèlic conviuen amb instrumentals amb variats instruments de vent, gaites i flautes irlandeses, violins, guitarres, djembes, junts per globalitzar la música del seu país.
Al Març d'aquest any la banda Kila van treure al mercat el seu novè treball, Soisín, un disc completament instrumental.
Els temes son suaus i lents, ideals per descansar o reflexionar. Es l'àlbum mes tranquil i assossegat de la seva carrera. Segons ells mateixos expliquen, al 2007 van editar "Gamblers' Ballet", que era el yang, o música per ballar, i Soisín es el seu complement, el yin, lo espiritual.
Soisín està dedicat a una noia irlandesa que es deia Máire "Soishin" O'Halloran, que va viatjar al Japó per unir-se a un monestir budista zen, buscant la seva pau interior i en 3 anys ja era considerada com una Bodhisattva budista (una santa de compassió), però, de tornada al seu país, va morir en un accident d'autobús.
Quan el grup estava de gira per Japó, el flautista del grup, Colm O'Snodaigh, va escoltar aquesta historia i va escriure la cançó de Soisín, que va donar nom a aquest àlbum.
Escoltarem:
07 - The Derry Time
08 - Cluainin
09 – Soisin
Wimme Saari, es un cantant sami de Finlàndia (coneguts aquí com lapons), un artista que barreja la tradició amb les formes contemporànies.
El poble Sami habita al nord del cercle polar àrtic i les seves terres estan dividides entre Suècia, Noruega, Finlàndia i Rússia.
Era un poble nòmada que vivia pasturant rens. La seva llengua, el sami o lapó, pertany al grup ugrofinès, emparentada amb el finès i l'estonià, també amb l'hongarès i les llengües d'altres pobles de l'antiga Unió Soviètica.
Wimme és un intèrpret modern del joik de Lapònia, (cant tradicional dels chamans), però acompanyat dels moderns instruments dels musics del seu grup RinneRadio, de musica electrònica.
Hi ha diversos estils de joik, des dels més íntims fins als èpics. N'hi ha de creats per a un animal, un paisatge o una persona.
El cantant de joik tracta de transferir l‘"essència" d'un lloc o d'un ésser al joik. O sigui, es fa un joik "del" teu amic, no "sobre" el teu amic.
Hi han samis que tenen una melodia pròpia, com si fos el seu nom o com una rúbrica musical d'ells mateixos.
El joik es la manera d'expressar la relació entre un mateix i la natura. Considerat actualment com un tresor cultural, durant molts anys ha estat censurat i reprimit.
Wimme canta un joik que crea arcs intensos de sons, amb la seva veu que pot passar de ser de falset i dolça a ser de baríton i greu.
Des de 1995 Wimme ha publicat 5 àlbums. Després de sis anys sense gravar cap treball aquest any (crec que entre Setembre i Octubre) ha sortit al mercat Mun que vol dir “Jo” en sami.
Un disc que ha estat molt ben rebut per la critica.
Escoltarem:
10 - Soahkesuovva (fum de bedoll (abedúl))
11 - Don leat (ets tu)
12 - Sohka (família)
Carmen Souza, cantant, compositora, pianista i guitarrista que va néixer a Lisboa ara fa 27 anys.
De pares cabo-verdians, la seva llengua materna es el creole. Va començar a cantar amb 17 anys en un cor de gospel portuguès. Actualment, viu i composa a Londres.
La seva veu, plena de matisos, es mou entre la potencia d'un crit desgavellador, espontània, desenfadada i divertida i la suavitat mes intimista, serena i sensual.
La seva música està basada en las melodies de les illes barrejades amb influencies africanes, amb un peu al jazz i l'altre en lo que anomenen “world music”.
També cal destacar la qualitat de les seves lletres, l'habilitat per la melodia, el seu bon criteri a l'hora de seleccionar als musics que l'han d'acompanyar i triar l'instrumentalitat i per damunt de tot el compromís que te amb la seva cultura.
El seu tercer àlbum, ha estat editat aquest passat Juliol i es titula Protegid.
És un còctel de ritmes de Cabo Verde, amb elements del jazz contemporani i la música afro-llatina.
Son 12 temes, interpretats per Souza i el seu col·laborador habitual, el veterà compositor, productor i baixista, Theo Pas´cal, passejant per diferents ritmes i acompanyats per una banda amb musics com el pianista Omar Sosa (nominat aquest any per els Grammys llatins), l'acordionista francès Marc Berthoumieux, i el llaütista francès Adel Salameh.
Escoltarem:
13 - Afri Ka
14 - Protegid
15 – Decison
Fino Coletivo és una banda d’amics oriünds de diverses parts del Brasil, en el seu segon disc que tracta exactament del punt de trobada de tots aquests elements.
El tradicional barri carioca, que segueix meravellós amb el passar dels anys i dècades, dóna peu per a fer un treball fenomenal, que suma influències diverses en una atmosfera pop, prioritzant sempre l’equilibri i un clima positiu. A més de ser un bon treball, està molt bé produït.
La banda Fino Coletivo comença a mitjans del 2005, desprès d’una trobada entre os alagoanos Wado i Alvinho Cabral i del compositor carioca Marcelo Frota, o Momo.
Després de diverses experiències entre el duo norteny i el carioca, va sorgir l’idea de fer un trio o ajuntar els grups. Així que Wado i Cabral varen presentar al grup a Adriano Siri de la banda Santo Samba. Marcelo va portar al també carioca Alvinho Lancelotti. La primera formació.
Wado i Momo van deixar el grup però es van ajuntar a la banda Daniel Medeiros, Donatinho i Marcus Cesar, i amb aquesta formació va se enregistrat aquest disc, Copacabana.
Escoltarem:
16 - A Coisa Mais Linda Do Mundo
17 - Nhem Nhem Nhem
18 - Amor Meu
Matato'A en Ipa ( L’esguard del guerrer, amb l’idioma Rapa Nui). Grup format al 1996. La seva musica es basada en la fusió dels instruments tradicionals de l’illa i els instruments moderns, utilitzant ukuleles, guitarres, i diferents tipus de percussió, harmòniques, teclats, i bateria.
Matato'A combina en els seus concerts la cultura tradicional polinèsia amb la musica contemporània.
Vestits amb plomes i fibres naturals, els cinc músics mesclen la seva musica original de Hoko ( expressió per els balls i cants de Mana, l’energia i carisma de Matato’a) els Tacona ( expressió per a la pintura corporal que dona sentit al clan o a l’historia explicada) i los Riu (cançons tradicionals de Rapa Nui basades en l’amor, la felicitat, la tristesa) que han sigut transmeses de generació en generació fins el dia d’avui.
Fusion Natura (ISLA DE PASCUA-CHILE,2002)
Escoltarem:
19 - OROÍ
20 - TAMA'Í
21 – HOÍ
Putumayo - Tribute To A Reggae Legend
Per molta gent Bob Marley ha estat un dels músics mes importants del segle XX. La revista Times va triar el seu treball Exodus com el millor àlbum del segle. Aquest jamaicà va donar a conèixer mundialment el reggae i la seva filosofia.
Estimat arreu del mon, la seva imatge la podem trobar des de els centres urbans mes grans a poblats indígenes mes remots. Inspiració de músics tan del mon desenvolupat com dels que estan en vies de desenvolupament.
Escoltarem:
22 - Three Plus: Is This Love
- Aquest es un tema clàssic del estil “Jahwaiian” estil musical de cançons i instruments hawaians amb el reggae. El grup Three Plus va començar al 1999. Marcus Malepea toca l’ukulele i els teclats i el cantant Tanoa Kapana interpreta amb veu commovedora aquest tema. Han compartit escenari amb Third World, Morgan Priest i Morgan Heritage, tots ells estrelles jamaicanes.
23 - Robi Kahakalau: Do It Twice
- Robi Kahakalau, una artista hawaiana de tercera generació, que parla 7 idiomes, i va néixer i créixer a Alemanya, fins que en 1980 es va traslladar a Hawaii. Va lidera la banda hawaiana Style Band. Va ser solista al projecte de Kahakalau. Ha treballat amb els millors cantants i instrumentistes de l’illa. El tema de Marley es una cançó no massa coneguda i la va escriure en un breu retorn al lloc de naixement a Nine Mile.
Balkan Beat Box
Es una banda de Brooklyn amb orígens israelians que va entre el hi hop i les musiques balcàniques (Est d’Europa), el dub o l’electrònica.
Aquest es el 3er. Treball va sortir a l’abril passat i ha estat enregistrat entre Tel Aviv i Belgrad.
Aquesta banda va ser formada per ex membres de Gogol Bordello, Ori Kaplan (saxo) i Tamir Buskat (bateria).
La musica que fan la defineixen com a musica per ballar amb clares influencies gitana – mediterrània per a pistes de ball apatrides i cosmopolites.
BBB funciona amb sis músics, que col·laboren amb artistes de Bulgària, Marroc, Espanya, Israel i Turquia. Compromesos políticament. Aquest discurs cultural i social fa que siguin reconeguts internacionalment.
Escoltarem:
24 - Move It - - Blue Eyed Black Boy
25 - Blue Eyed Black Boy
26 – Why
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada