Al 1968 els Rolling Stones editaven Beggars Banquet. En aquest disc hi havia la cançó Street Fighting Man, un polèmic tema que incitava a la revolta juvenil a una època (la de la revolució hippy) en la que els joves antisistema semblaven un problema real pel poder establert.
Els Stones, un cop mes, augmentaven la seva fama de maleïts.
El senzill Street Fighting Man (en català, "Lluitador de carrer"), amb els aldarulls violents representats en l'imatge de la seva portada, va sembrar la polèmica, igual que el propi disc, el magistral Beggars Banquet, un disc ple de lletres arriscades i ecos dylanians.
Els Stones, un cop mes, augmentaven la seva fama de maleïts.
El senzill Street Fighting Man (en català, "Lluitador de carrer"), amb els aldarulls violents representats en l'imatge de la seva portada, va sembrar la polèmica, igual que el propi disc, el magistral Beggars Banquet, un disc ple de lletres arriscades i ecos dylanians.
Han passat 42 anys i la ciutat segueix adormida. Les imatges com la portada del senzill podria ser d'avui mateix, les forces de repressió defensant els interessos del sistema obsolet i narcotitzant, com esta passant avui al Sàhara. O de com estem ficats a una crisi de la que polítics incompetents i gent corrupte ens ha ficat. I quan alguns rebels prenen posició contra el sistema son titllats, com un insult, de antisistema. Molts dels que ara manen eren lluitadors de carrer però ara seuen còmodes a les seves butaques de diputats.
Aviat tenim eleccions i un ventall d’opcions. Tenim l’oportunitat de donar l’esquena a aquells que defensen el no canvi, el quedar-se com estem, els de no toquem allò que no sona als espanyols. Els que no volen sentir parlar amb un idioma que no sigui el del imperi, als que ens estant espoliant, als que no ens accepten com som, als que volen fent- se creure en la seva democràcia de mentides, sotmesa a la bota militar. Prou!
I l'únic que podem fer es cantar en una banda de rock'n roll...
Portada del polèmic senzill Street Fighting Man, de The Rolling Stones.
Lletra:
Per tot arreu escolto la remor
Per tot arreu escolto la remor
de peus marxant i a la carrega...
Ep nano! L'estiu es aquí i el temps
es excel·lent per fer aldarulls al carrer...
Ep nano! Que pot fer un desgraciat com tu
sinó cantar en un grup de rock'n'roll?
Perquè en aquesta endormiscada ciutat no
hi ha lloc per un lluitador de carrer, no!
Ei! crec que es el moment idoni
per una revolució al palau,
però allà on visc,
no es aquest el joc que es porta, es el de no mullar-se.(implicar-se)
Que pot fer un desgraciat com tu
sinó cantar en un grup de rock'n'roll?
Perquè en aquesta endormiscada ciutat no
hi ha lloc per un lluitador de carrer, no!
Ei! He dit que el meu nom es pertorbació!
Cridaré xisclaré,
mataré al rei
Malparlaré contra tots els seus criats!
Be que pot fer un pobre nano excepte
cantar en un grup de rock'n'roll?
Perquè en aquesta endormiscada ciutat (Londres)no
hi ha lloc per un lluitador de carrer, no!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada